dijous, 10 de març del 2011

Aprenent, avui i sempre

Avui m'inauguro en aquesta nova experiència que és escriure en un bloc. He necessitat l'ajuda inestimable d'una  persona que, com moltes vegades, m'ha donat l'empenta que necessitava per començar. I encara no sé -perquè he tafanejat ben poc entre blocs- com solen ser els missatges: si curts o llargs, si molt formals o escrits a batzegades tal com surten de dins sense pensar-hi gaire... el cas és que tinc la necessitat de parlar i de fer públics certs pensaments que em desorienten arran d'aquesta maternitat avui ja no tan recent!
Per cert, estic escrivint ben encarcarada i tensa... sembla que m'estigui examinant de qui sap què! Suposo que és qüestió de pràctica que em vagi deixant anar, oi? De fet, he decidit el nom del bloc en pocs minuts; m'ha semblat que reflectia un estat que, en el cas d'una mare, mai es supera del tot. Un aprenent de conduir triga més o menys a dominar el seu vehicle, però crec que una mare mai arriba a poder treure's la "L" del damunt. El cas és que el nom del bloc bé que ha fluït ben ràpidament...!
No voldria ara començar a escriure sobre cap tema concret, però, ja que he creat finalment aquesta pàgina i que li he donat una mínima forma, m'ha fet il·lusió posar-hi unes primeres ratlles a mode d'introducció del que anirà sent l'Aprenent de mare. Al cap i a la fi, com que mai deixaré de ser aprenent en aquesta matèria, tinc tot el temps del món per dedicar-m'hi. Aprenent, avui i sempre, i amb molt d'orgull!

5 comentaris:

  1. Doncs molta sort en aquesta singladura! Ser blocaire és una experiència fantàstica i molt saludable.
    Escriu, escriu, que ja tens lectors atents!

    ResponElimina
  2. Felicitats per aquesta nova iniciativa!

    Segur que ajudes a molta gent i segur que ho disfrutes molt.

    Petons!!

    ResponElimina
  3. Penso que ets molta valenta. Per que no i ha res més complicat i emocionant que educar els més petits.Pot ser es extrany que ho digui una dona que no es mare,però la meva experiència al costat dels més petits i de les famílies m'ha fet creure que es així. Una de les coses que vaig aprendre amb ells va ser que: Una mare apren amb el seu propi fill; com molt bé dius Laia una mare no es treu mail la "L" del damunt. Crec que l'espontaneitat de les situacions diàries dels més petit pot ser una experiència molt divertida i enriquidora per a tots, així que endavant!!

    ResponElimina
  4. Laia felicitats i molta sort! Vigila que això de ser blocaire enganxa!
    Aprofita aquesta nova etapa de ser mare per escriure ja que ens aborden milers de dubtes, angoixes, preocupacions i també, cal a dir, moltes emocions i alegries que fan que cada minut sigui especial perquè cada petit detall dels nostres peques és un regal. Aixxxxxxx...

    ResponElimina